amarar v

Definició

Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid.

Amarar una esponja. Plovia molt i vam arribar amarats. Les plogudes persistents havien amarat els camps.

També: amerar

Etimologia

La forma antiga amerar fa pensar que potser ve d’un llatí emerare, ‘fer impur el vi afegint-hi aigua’, derivat de merus, ‘pur’.

Usos

  • Ara vénen els jorns
    de la tardor,
                            pregon
    delit que amara, lent,
    la nit dels ossos.

    Vicent Andrés Estellés, «Balada de Veroni» V, dins Donzell amarg (1956), reproduït a Les homilies d’Organyà. Obra completa 6 (València: Tres i Quatre, 1981), pàg. 101
  • Dalmau s’adonà, llavors, que estava amerat de suor, la qual li venia de les corregudes i de les fortes emocions passades. Temptà una cantimplora i va notar que no li pesava gens; no li quedava goteta d’aigua. I en l’altra? En l’altra, a males penes un escorrim, que es va engolir amb delícia. On les tornaria a omplir?

    Enric Valor, «L’amor de les tres taronges», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tema de la setmana

Mots humits

Temes i etiquetes